Reflexió final, després d'haver vist un bon ventall d'eines 2.0:
Les biblioteques, com a reflex de la societat a la qual donen servei, avancen: ho han de fer. S'han d'adaptar als nous medis, formats, usuaris, necessitats i serveis. I, de ben segur que ho faran: no gratuïtament som el 2n ofici més antic del món (com aclamava el COBDC fa uns anys). Hi ha part del gremi que és reticents a aquests canvis, però de canvis sempre n'hi ha hagut i, d'alguna manera, sempre ens hem adaptat. Si no fos així, encara tindríem biblioteques amb llibres encadenats!
Així que el procès serà més o menys lent depenent de les reticències dels responsabes, de l'acollida per parts dels usuaris i de la superació de la mandra d'estar en Beta perpetu.
La web social és un fet i ha canviat la manera de comunicar-se. Necessites els amics i, tant si estàs a 400 com a 14000 km de casa, engegues el portàtil i allà els tens! Les persones ens acostumem ràpidament a la comoditat, ens fem exigents i si no aconseguim el què pretenem obtenir, ho rebutgem. És per això, que les biblioteques (com molts altres serveis) també han de ser presents a la xarxa; almenys, en un principi, de manera parcial, per, paulatinament, anar incrementat l'oferta i la qualitat d'allò que s'ofereix.
Crec que moltes de les eines que hem estat revisant durant aquest curs poden ser realment útils. Part d'aquesta utilitat rau en la possibilitat d'anar utilitzant-les paral·lelament. Opció altament recomanable; perque de poc serveix tenir un espai al Facebook, si després no hi ha cap tipus de continguts més enllà. La finalitat no és únicament tenir milers d'admiradors al Facebook, es busca la fidelització física i/o virtual. I això s¡aconsegueix donant un bon servei: donant allò que necessiten.
Per un altre costat, crec que la possibilitat de cenyir-se a fer cerques personalitzades pot ser de gran utilitat per quiar els usuaris més inexperts en el moment de realitzar cerques més concretes. Quan es fan activitats centrades en un tema, una bona opció és dedicar-li un Rollyo paral·lelament.
Finalment, davant d'un tema tan delicat tradicionalment com la catalogació, trencar els esquemes més conservadors, deixar que els inexperts cataloguin i confiar en els resultats és un gran salt que jo aplaudeixo. Tenir un recurs com LibraryThink pot ajudar a tenir l'OPAC on-line, pot servir per fer catàlegs de novetats, podem engrescar els usaris perquè incloguin les lectures pròpies. És més, podem inclús crear un (o diversos) club de lectura virtual, creant grups i fòrums de discussió.
Per a concloure, faig els meus TOP-3: Delicious, Twitter (que no l'he comentat) i LibraryThink! Excloent el bloc i Facebook (que seria caure en els més fàcils...)
Vinga, un a reveure 2.0 per al company i companyes del curs! I moltes gràcies al Guifré pel seu entusiasme i ànims.
